Santa Fe
del Penedès, poble de la comarca de l'Alt Penedes i província de Barcelona. Web dedicada
integrament al poble de Santa Fe del Penedes, l'Ajuntament , el C|C|R , l'Esglesia . -A
internet. Santa Fe del Penedès tambe hi és-. entreu i coneixereu el nostre petit poble. |
|
|
| L’actual
comarca de l’Alt Penedès forma part de la gran comarca geogràfica del Penedès,
unida des del s. XIV fins al XVIII a la històrica vegueria de Vilafranca. El Penedès
geogràfic comprèn també les actuals comarques del Baix Penedès i Garraf, aquesta
darrera coneguda també com a Penedès Marítim o Marina del Penedès, tot i que
oficialment el seu nom ha perdut el topònim original. |
| Amb una
situació privilegiada, a mig camí de Barcelona i Tarragona, la gran plana penedesenca ha
estat sempre lloc de pas i punt de contacte entre cultures i civilitzacions diverses. Punt
avançat de la Catalunya Nova durant la reconquesta, els pobladors aplegats a l'entorn
dels castells i fortificacions de la marca, van patir el pas constant del exèrcits
musulmans. Tot i que hi ha constància arqueològica de diversos poblaments ibèrics i
romans, els primers nuclis de població que s'establiren a la plana ho varen fer cap a les
darreries de la reconquesta, al pas de la Via Augusta romana i d'altres que solcaven la
comarca. Així s'iniciaria el que després seria Vilafranca, al voltant de la torre Dela. |
| L'Alt Penedès
ha conservat aquesta característica de comarcalitat extensa i de poblament dispers que
té com a base les bones comunicacions, especialment amb Vilafranca, punt de confluència
de la N-340 i actualment de l'autopista A - 7 amb diverses vies comarcals i locals.
Aquesta característica ha determinat també el seu caire de centre de relacions
econòmiques i comercials. La comarca abasta en el seu conjunt una superfície de 514 Km,
amb vint-i-cinc termes municipals. Ja hem indicat que l'actual divisió administrativa no
permet una divisió comarcal clara. |
| En els límits
hi trobem algunes serralades com la de la Llacuna, la serra de Mediona i les planes
d'Ancosa i Font-rubí, frontereres amb la comarca de l'Anoia i la de l'Alt Camp; les
Serres de l'Ordal marquen ells límits amb el Baix Llobregat, mentre que, tot i les
petites formacions muntanyenques del litoral, l'Alt Penedès no té límits naturals amb
les altres dues comarques penedesenques, el Baix Penedès i el Garraf. |
| La vinya en té
el predomini absolut i només a nivells molt més baixos es pot parlar d’arbres
fruiters o conreus de cereals. La dispersió del poblament per l’extensa plana i la
gran quantitat de municipis conformen aquesta dedicació constant a les tasques agràries.
Arreu masies, cases pairals i nuclis dispersos li donen uns trets característics,
juntament amb restes de castells i fortificacions, i una unió ermites romàniques que ens
parlen del seu passat històric. Les viles que han gaudit de cabals d’aigua, com es
el cas de Gelida amb el riu Anoia o Sant Pere de Riudebitlles amb aquest afluent,
n’han fet un aprofitament amb finalitats industrials, si be en els darrers anys la
indústria també s’ha implantat als municipis de la rodalia de Vilafranca. |
   |
| La
configuració comarcal en una gran plana ha fet sempre de l'Alt Penedès una terra de pas
i de conreu agrari. Tot i no existir grans cabals d'aigua, l'aprofitament del sòl, pel
conreu es superior al seixanta per cent del total de la superfície. |
|
TORNAR A PÀGINA PRINCIPAL |
| WEB
creada per J.Vives |
 |
|
|
